diumenge, 17 d’agost del 2008

Crònica del viatge a la costa oest d'EUA (VII)

Divendres, 25 de juliol

Ens acomiadem de Las Vegas per donar pas a la descoberta dels meravellosos parcs naturals. La nostra idea era visitar el Death Valley National Park i el Yosemite National Park en un mateix dia, però la immensitat del primer ens va abrumar i mig obligats per l'arribada de la nit, vam realitzar una parada a mig camí. Total recorregut: 302 milles.


View Larger Map

No sabíem què anàvem a veure. Cap a on ens dirigíem. Volíem visitar el parc nacional Yosemite, però pasàvem pel voltant del Death Valley NP... així que, per què no endinsar-s'hi també? Total, pel nom no suggeria gran cosa...



Estàvem ben equivocats. Jo crec que aquest parc reflecteix l'essència d'Amèrica, de les seves carreteres infinites, de la simplicitat transformada en bellesa...



El parc és gigantesc i durant gran part de les moltes hores que vam estar en ell, el termòmetre del nostre cotxe superava els 120 graus Farenheit (això és més de 50 graus Celsius)!! En aquest ambient tan salvatge és sorprenent que el paisatge et pugui impressionar... però així és. Pots trobar-te un conjunt de muntanyes formant plecs com si es deformessin per la calor de tants i tants dies seguits, o carreteretes enmig de les muntanyes rodejades de parets de muntanyes on la roca emeten colors diferents una de l'altra, talment com si varis pintors haguessin dedicat tota la seva vida d'artista en pintar totes i cada una de les roques al llarg de la carretera...



I mentres et vas deleitant de tots i tots els colors que caracteritzen a les roques, et topes en un petit poblet en el bell mig del parc, poses benzina (el dipòsit ja està a la meitat i l'has omplert el mateix dia!!), converses amb el dependent tan simpàtic que et trobes per allà, observes de prop un corb de veritat (qué grans que són!! Ara entenc moltes coses...) i llavors t'adones que ja són les 3 de la tarda, et trobes al mig del parc, encara no has dinat i caldrà modificar els plans de veure el Yosemite NP en el mateix dia... Qué guai!!

Ja sortint del parc, les sorpreses no s'acaben perquè per allà al mig, com qui no vol la cosa, pares el cotxe i caminant et trobes trepitjant sorra de les dunes que apareixen de sobte... Increïble!!



Més hores i hores de cotxe, sortim del parc i tornem a entrar a l'estat de Nevada (n'havíem sortit al matí just abans de trespassar l'entrada est del parc), més hores de cotxe amb posta de sol inclosa, com sempre fantàstica barrejant els colors del sol, amb el cel i a més aquí els colors de les roques... I conduim fins arribar a un poblet ja entrada la nit a mig camí entre els dos parcs... quin dia més sorprenent i increïble!!