diumenge, 28 de setembre del 2008

Crònica del viatge a la costa oest d'EUA (X)

Dilluns, 28 de juliol

Avui ja tocava iniciar el descens cap al sud de Califòrnia, però vàrem visitar amb el cotxe una mica més San Francisco i llavors vam anar conduint en direcció sud fins a Monterey passant per Sant José i Santa Cruz. Total recorregut: 154 milles.


View Larger Map

Ja amb el cotxe amb nosaltres volíem visitar llocs puntuals de San Francisco pràcticament imprescindibles: el carrer més costerut del món situat al centre de San Francisco (Lombard St.), el Golden Gate i Twin Peaks.

La primera destinació fou força espectacular, el descens amb el cotxe era ben curiós, ja que no és només que sigui molt costerut sinò que el tram del carrer està en zigzag i la gent d'allà ha decorat el carrer amb tot de floretes pel voltant de les aceres, talment com una atracció.



La segona destinació era més que imprescindible i almenys avui no feia tanta boira com el dia anterior. Vàrem treure un parell de fotos de la banda de San Francisco i llavors vam creuar-lo per contemplar-lo des de l'altra banda, des de Sausalito. Molt millor, menys gent, molt més assolellat i per tant, millors fotografies.



Ja per últim, vàrem voler ascendir fins als Twin Peaks. Però, més que Twin Peaks vam trobar boira, més boira i moltes casetes, però res massa espectacular. Així doncs, i amb el fred que feia allà dalt, era qüestió de deixar San Francisco i anar ja cap al Sud.

En la nostra ruta cap al Sud, vam fer un pit-stop a San José per a veure més de prop el tan famós Silicon valley.



I després d'alguna fotografia a alguna de les oficines de Google i Apple, entre d'altres, vam conduir fins a Santa Cruz. Allà ja ens trobàvem de nou a les platges fabuloses de Califòrnia que tants dies feia que no vèiem. En aquesta en particular vam poder veure el típic parc d'atraccions amb les seves muntanyes russes.



Aquí vam baixar aquest ritme frenètic de visitar-ho tot, sentant-nos a la sorra, contemplant la posta de sol i reflexionant sobre tot el que estàvem vivint, que segurament tan aviat oblidarem...



Ja cap al vespre vam dirigir-nos cap a Monterey per descansar allà i gaudir del més absolut silenci passejant pels seus carrers després de sopar. Què rar que esdevé el silenci quan un no n'està acostumat!!