Dimecres, 30 de juliol
El viatge arribava a la seva fi i desde Montecito conduíem fins a Los Àngeles per agafar el nostre avió. Total recorregut: 95 milles.
View Larger Map
Califòrnia ens havia fet obrir la nostra ment, èrem més grans, havíem vist paisatges inoblidables, construccions inversemblants, conduït moltíssimes hores per carreteres d'insomni i el més important, jo havia compartit aquest viatge amb una persona fantàstica a qui sempre recordaré i amb qui sempre relacionaré amb Califòrnia. Per això et dóno les GRÀCIES per ser prou boja com per decidir compartir plegats els nostres camins...
I com tants i tans viatges, camins i projectes, tots tenen el seu final. En aquest cas, era a Los Àngeles, on tant sols ens quedava deixar el fabulós cotxe i dirigir-nos cap a l'aeroport on agafar el vol de retorn cap a Boston.
Ara més que mai, té sentit, el post que vaig afegir tot just a l'arribar de Califòrnia: la Califòrnia inoblidable, perquè California és així: INOBLIDABLE!!
diumenge, 28 de setembre del 2008
Crònica del viatge a la costa oest d'EUA (XI)
Dimarts, 29 de juliol
Seguint el nostre descens, la nostra intenció era arribar fins als voltants de Los Àngeles, com per exemple, Santa Bàrbara, però al final ens vam dormir al poble de la vora, Montecito. Total recorregut: 257 milles.
View Larger Map
Aquest fou un altre dia especialment dur pel nombre d'hores conduint però el meravellós paisatge de la carretera nacional número 1 feia oblidar totalment el possible cansament.
La carretera número 1 voreja la costa i és una carretera de curves preciosa que sembla que en comptes d'estar a Califòrnia et trobis a Escòcia. Muntanyes, roques, penya-segats, boira, núvols, sol de tant en tant... increïble!! Una carretera imprescindible per a conduir-la, tant diferent a la resta que et ve molt de gust les curves que se't presenten!!
Ja cap al tard vàrem arribar a Santa Bàrbara on pensàvem dormir, però els preus desorbitats ens van fer declinar i pensar en dormir en qualsevol motel de carretera proper a la ciutat. Així doncs, vam anar a la platja per gaudir d'una altra posta de sol, per variar, i vàrem visitar caminant el centre de la ciutat, que per cert, tots els carrers oloraven a mil flors degut a què tenen moltíssimes flors per a tots els carrers. Molt curiós.
Després d'un tomb pel centre i ja de nit, vam anar a parar, gràcies a la informació del nostre magnífic GPS, a Montecito i aquesta va ser la nostra última nit a Càlifornia... sniff, sniff.
Seguint el nostre descens, la nostra intenció era arribar fins als voltants de Los Àngeles, com per exemple, Santa Bàrbara, però al final ens vam dormir al poble de la vora, Montecito. Total recorregut: 257 milles.
View Larger Map
Aquest fou un altre dia especialment dur pel nombre d'hores conduint però el meravellós paisatge de la carretera nacional número 1 feia oblidar totalment el possible cansament.
La carretera número 1 voreja la costa i és una carretera de curves preciosa que sembla que en comptes d'estar a Califòrnia et trobis a Escòcia. Muntanyes, roques, penya-segats, boira, núvols, sol de tant en tant... increïble!! Una carretera imprescindible per a conduir-la, tant diferent a la resta que et ve molt de gust les curves que se't presenten!!
Ja cap al tard vàrem arribar a Santa Bàrbara on pensàvem dormir, però els preus desorbitats ens van fer declinar i pensar en dormir en qualsevol motel de carretera proper a la ciutat. Així doncs, vam anar a la platja per gaudir d'una altra posta de sol, per variar, i vàrem visitar caminant el centre de la ciutat, que per cert, tots els carrers oloraven a mil flors degut a què tenen moltíssimes flors per a tots els carrers. Molt curiós.
Després d'un tomb pel centre i ja de nit, vam anar a parar, gràcies a la informació del nostre magnífic GPS, a Montecito i aquesta va ser la nostra última nit a Càlifornia... sniff, sniff.
Crònica del viatge a la costa oest d'EUA (X)
Dilluns, 28 de juliol
Avui ja tocava iniciar el descens cap al sud de Califòrnia, però vàrem visitar amb el cotxe una mica més San Francisco i llavors vam anar conduint en direcció sud fins a Monterey passant per Sant José i Santa Cruz. Total recorregut: 154 milles.
View Larger Map
Ja amb el cotxe amb nosaltres volíem visitar llocs puntuals de San Francisco pràcticament imprescindibles: el carrer més costerut del món situat al centre de San Francisco (Lombard St.), el Golden Gate i Twin Peaks.
La primera destinació fou força espectacular, el descens amb el cotxe era ben curiós, ja que no és només que sigui molt costerut sinò que el tram del carrer està en zigzag i la gent d'allà ha decorat el carrer amb tot de floretes pel voltant de les aceres, talment com una atracció.
La segona destinació era més que imprescindible i almenys avui no feia tanta boira com el dia anterior. Vàrem treure un parell de fotos de la banda de San Francisco i llavors vam creuar-lo per contemplar-lo des de l'altra banda, des de Sausalito. Molt millor, menys gent, molt més assolellat i per tant, millors fotografies.
Ja per últim, vàrem voler ascendir fins als Twin Peaks. Però, més que Twin Peaks vam trobar boira, més boira i moltes casetes, però res massa espectacular. Així doncs, i amb el fred que feia allà dalt, era qüestió de deixar San Francisco i anar ja cap al Sud.
En la nostra ruta cap al Sud, vam fer un pit-stop a San José per a veure més de prop el tan famós Silicon valley.
I després d'alguna fotografia a alguna de les oficines de Google i Apple, entre d'altres, vam conduir fins a Santa Cruz. Allà ja ens trobàvem de nou a les platges fabuloses de Califòrnia que tants dies feia que no vèiem. En aquesta en particular vam poder veure el típic parc d'atraccions amb les seves muntanyes russes.
Aquí vam baixar aquest ritme frenètic de visitar-ho tot, sentant-nos a la sorra, contemplant la posta de sol i reflexionant sobre tot el que estàvem vivint, que segurament tan aviat oblidarem...
Ja cap al vespre vam dirigir-nos cap a Monterey per descansar allà i gaudir del més absolut silenci passejant pels seus carrers després de sopar. Què rar que esdevé el silenci quan un no n'està acostumat!!
Avui ja tocava iniciar el descens cap al sud de Califòrnia, però vàrem visitar amb el cotxe una mica més San Francisco i llavors vam anar conduint en direcció sud fins a Monterey passant per Sant José i Santa Cruz. Total recorregut: 154 milles.
View Larger Map
Ja amb el cotxe amb nosaltres volíem visitar llocs puntuals de San Francisco pràcticament imprescindibles: el carrer més costerut del món situat al centre de San Francisco (Lombard St.), el Golden Gate i Twin Peaks.
La primera destinació fou força espectacular, el descens amb el cotxe era ben curiós, ja que no és només que sigui molt costerut sinò que el tram del carrer està en zigzag i la gent d'allà ha decorat el carrer amb tot de floretes pel voltant de les aceres, talment com una atracció.
La segona destinació era més que imprescindible i almenys avui no feia tanta boira com el dia anterior. Vàrem treure un parell de fotos de la banda de San Francisco i llavors vam creuar-lo per contemplar-lo des de l'altra banda, des de Sausalito. Molt millor, menys gent, molt més assolellat i per tant, millors fotografies.
Ja per últim, vàrem voler ascendir fins als Twin Peaks. Però, més que Twin Peaks vam trobar boira, més boira i moltes casetes, però res massa espectacular. Així doncs, i amb el fred que feia allà dalt, era qüestió de deixar San Francisco i anar ja cap al Sud.
En la nostra ruta cap al Sud, vam fer un pit-stop a San José per a veure més de prop el tan famós Silicon valley.
I després d'alguna fotografia a alguna de les oficines de Google i Apple, entre d'altres, vam conduir fins a Santa Cruz. Allà ja ens trobàvem de nou a les platges fabuloses de Califòrnia que tants dies feia que no vèiem. En aquesta en particular vam poder veure el típic parc d'atraccions amb les seves muntanyes russes.
Aquí vam baixar aquest ritme frenètic de visitar-ho tot, sentant-nos a la sorra, contemplant la posta de sol i reflexionant sobre tot el que estàvem vivint, que segurament tan aviat oblidarem...
Ja cap al vespre vam dirigir-nos cap a Monterey per descansar allà i gaudir del més absolut silenci passejant pels seus carrers després de sopar. Què rar que esdevé el silenci quan un no n'està acostumat!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
