dissabte, 5 de juliol del 2008

4 de juliol: dia d'orgull nacional pels americans?

En un dia tant assenyalat com el d'ahir, 4 de juliol, Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica, vaig voler presenciar i viure en la pròpia pell, com gaudeixen el dia els americans, el Seu Dia.

D'entrada, ja sorprèn quan preguntes als botiguers si treballaran en aquest dia i amb cara amarga et responen:
-Sí, aquest dia m'ha tocat treballar a mi, però pleguem una hora més aviat!
-Sort que et donen una hora de festa!!! -penso jo. Uns dies abans ja m'havia assabentat que aquí les botigues no tanquen els diumenges, però en un dia de festa nacional com aquella...

I és que el mateix dia, a les cinc de la tarda, vaig anar al supermercat, a provar sort si estava també obert perquè no tenia gens de fruita, i no només era evident que ho estava sinó que no tancava fins a les nou de la nit!! Impressionant!!! Això és Amèrica! Ja diuen que la principal activitat d'oci d'ells és el shopping.

Ja cap a la nit vam (el meu company de pis i jo) aventurar-nos a veure l'espectacle de focs artificals del 4 de juliol a Boston (podeu veure fotos i vídeos al flickr). El més gran de tot Estats Units, només li fa ombra el de Washington D.C., la capital.

Fou força curiós tot l'esplectacle en sí. Els focs artificials es llençaven des del riu, Charles river, que divideix la ciutat i la gent es reparteix s'amuntega per les esplanades contígües (per a on vaig a córrer) i pels ponts que el creuen. L'esdeveniment ja arranca unes quantes hores abans quan la majoria de la gent es planta literalment allà amb cadires plegables dutes de casa esperant l'inici dels focs.
-Mira -li deia al meu company de pis-, almenys aquesta nit tota aquesta gent no se la passarà davant del televisor.

A més a més, com no podia ésser d'una altra forma, l'espectacle fou retransmés en directe per la televisió (pel canal CBS) i això significa que pels altaveus que havien muntat, sentíem el locutor animant a la gent i ajustant els temps per quadrar-ho amb els anuncis... força patètic. Fou graciós perquè inclús el locutor va comentar que aquesta festa del 4 de juliol era de les poques que no eren comercials. Però, és clar, el americans són els reis de convertir-ho tot en un acte lúdico-comercial, com vaig poder observar llavors, escoltant els mateixos anuncis que es passaven per la televisió...

En tot això, el castell de focs varen ser força espectaculars barrejant la música, els focs i els colors blau i vermell (a voltes pensava que era un festival de Barça... però, no, no que estic a Boston!). De totes formes, crec que aquest show li falta molt per arribar al nivell del piromusical de la Mercè a les fonts de Montjuïc...

3 comentaris:

miri ha dit...

Hombreee!!! casi nada puede equipararse a las fiestas de la Merçe y "als correfocs"...jejej...Y a pesar de lo que pensemos de los americanos, el shopping..y demás temas "conflictivos", debió estar interesante presenciar "in situ" como viven en Bos´ton el 4 de julio. Aprovecha para vivir de cerquita todo lo que puedas.
Petons
Miri

tonikenzo ha dit...

Paten!!!!! Ja veig que no perds pistonada en això de descobrir "les Amèriques"...i ben fet que fas!!!. Una pregunta sobre el 4 de juliol: és com es veu a la tele, es a dir, tothom penja la bandera a la porta de casa? Són tan patriotes com ens volen fer creure, o de cara endins són més tranquils?
Petonets nanu!!!

Anònim ha dit...

EEIIIII! Veig que segueixes en forma i que poc a poc t'adónes del que realment és USA. Espera a veure un partit de baseball, dels de 7/8 hores, amb tota la familia, mirant la TV (a l'estadi, eh?), menjant espatlla de cabrit (a l'estadi, eh?), apostant a les curses de cavalls (a l'estadi, eh?)... En fi com deia l'Obelix:
- Están locos estos romanos, ai! americanos
Segueix disfrutant tio!
Jordi