Crònica del viatge a la costa oest d'EUA (VI)

Dijous, 24 de juliol

El segon dia a Las Vegas començava de bon matí. A les 7 ja ens venien a recollir per començar un tour pel canyó del Colorado. I per poc ens adormim!! No havíem posat despertador!! Sort que la Mar estava pendent... perquè jo m'hagués despertat a les 12 del migdia...

El tour ens portava en avioneta, juntament amb 7 persones més, cap a un petit aeroport del canyó del Colorado. Un cop allà pujàvem a un petit helicòpter que volava entremig del canyó fins a la base. I des del peu del riu Colorado navegàvem uns minutets pel riu per descobrir les immensitats del canyó, del riu i de tot plegat. Fantàstic!!

La tornada va ser també a corre-cuita, ja que per poc no arribem a l'aeroport a temps. El bus que vam agafar ens va portar a fer un tour extra quan nosaltres volíem anar directament a l'aeroport!! Sort que els horaris dels vols no eren tant estrictes com ens van dir...

Ja de tornada a l'hotel dencansem per recuperar forces i dediquem la tarda a compartir la passió americana pels outlets. Un centre comercial a les afores de Las Vegas enoooorme. Roba de primera marca a preus escandalosos. Tampoc no surtim tant cargats com ens pensàvem inicialment. Els ànims de la part femenina del viatge li impedien despertar la passió de les compres.

I una conversa al sortir de l'outlet canviarà el rumb de les nostres vides. Posar o no murs. Trencar els murs. Murs defensius. O murs creats per a ésser trencats.

Ja a la nit, decidim recórrer els hotels-casinos que ens resten dins l'avinguda Strip. Anem des dels grecs i romans de Montecarlo, al luxe extrem del Bellagio, passant per una rèpublic a escala de París i sopem, com no, en un italià a la plaça de Sant Marco de Venècia a la vora dels canals amb aigua, gòndoles i llum natural (artificial) com si fos les 12 del migdia, encara que eren les 11 de la nit.

Un no sap si sorprendre's per tot el que la ciutat significa o odiar-la per saber el què representa ecològica i socialment. Ciutat que descol.loca. Reitero de pas obligatori però des de la distància...

Ens acomiadem l'última nit de Las Vegas sense boda però amb un parell de rons filosofant de la vida...