Crònica del viatge a la costa oest d'EUA (II)

Diumenge, 20 de juliol

El meu primer esmorzar a Califòrnia i ja vaig provar la meva primera muffin i a més de Blueberry!! Mmmmm...

Ben dolcets vam decidir conèixer en primera persona el tant conegut Passeig de la Fama o Passeig de les Estrelles o directament, Hall of Fame de Los Angeles juntament amb el Kodak Theater on es cel.lebra cada any la festa de lliurament dels premis cinematogràfics americans, els Òscars. Per ser sincer, cal dir que és força trist... m'imaginava quelcom molt més espectacular. Els americans són els reis de crear façanes impressionants però que en realitat són
de cartró-pedra... De totes formes, havíem de treure'ns les típiques fotos... Què guiris que som!!


I quina sorpresa ens enduem quan arribem al cotxe i ens trobem una multa d'aparcament en el nostre fabulós cotxe!! De fet, l'agent (dona) ens l'acabava de receptar i el meu accent latino no la va convéncer per a que ens la tregués... (hauré de perfeccionar-lo).

Pensant en que allò no ens espatllaria el dia, ens posem rumb a conduir amb el descapotable pels barris de la gent extremadament rica: Bel Air, Melrose Place, Beverly Hills... I fotografiem, com no podia ser d'altra manera, la muntanya amb les lletres tant famoses...

















Desconcerta està circulant per aquells carrers amb les enormes mansions d'aquella gent, quan uns metres més enllà et topes amb cases que en una forta ventada o petit terratrèmol se les emporta sense problemes...

Ja amb ganes de torrar-nos de nou al sol de Califòrnia, decidim conèixer les platges de Malibú. Així que ens situem en una de les moltíssimes platges que un pot trobar al llarg de la costa a prop de Los Angeles, gaudim de l'aigua, la sorra i els surfers durant unes horetes... Temps suficient com per algú provés d'obrir-nos el cotxe i robar-nos tot el que teníem a dins... Buff! Sort que o el cotxe era massa complicat per ésser obert o la persona que ho intentava no era el suficient hàbil. El tema fou que no van aconseguir obrir-nos el cotxe però teníem el pany del maleter trencat i després que obríssim nosaltres el maleter amb la clau, ja no vam poder tornar-lo a tancar... Quin desastre!! Així que vam haver de bescanviar el cotxe per un altre de les mateixes característiques... aquest cop, però de color blanc, molt millor, i esperant que ens portés més bona sort!!

Degut a la nostra tossuderia de que ningú no ens podia espatllar els magnífics dies per Califòrnia, i encara que ja s'estava ponent el sol, vam dirigir-nos a Venice Beach per gaudir de nou de les autèntiques platges d'allà i poder acabar el dia amb un bon sabor de boca...