El procés de coneixèr-se a un mateix

Aquest divendres, 14 de novembre, farà exactament 5 mesos que vaig arribar a terres estadounidenques. Aquell primer viatge iniciava una era de molts canvis i noves idees per posar en pràctica. De totes formes, iniciava l'aventura sense tenir una idea clara de quin volia que fos el meu futur un cop acabada l'etapa USA, sabia del cert que volia i necessitava un temps de descans per poder afrontar amb ganes els nous reptes que havien de venir.

Havent passat aquests mesos puc afirmar que aquest període de relax ha sigut vital per dos motius. El primer, ha complert el seu objectiu primordial: descansar. He aconseguit desconnectar-me del món i la vida que duia fins aleshores, a la vegada que sentia que recarcava la meva energia corporal en tots els aspectes possibles. Energia que a partir d'ara necessitaré.

Per altra banda, aquest període m'ha servit per a submergir-me en la cultura estadounidenca. Durant aquests mesos he pogut recórrer milers de quilòmetres per diferents estats del propi país, conèixer gent d'arreu, viure amb ells fets tant destacats com l'elecció d'un nou president que marcarà "un abans i un després" en la relació entre els països... En definitiva, he pogut constatar que m'agradarà viure aquí quan realitza els estudis superiors.

D'aquests 5 mesos d'inici de la nova aventura, n'he requerit tres com a període de descans, però quan un ja nota que el cos demana activitat, cal llavors, començar a actuar. I així ho he fet. Durant la segona etapa per Estats Units, el ritme del dia a dia ha sigut i està sent força trepidant. No només inicio dos cursos intensius de preparació per a obtenir les certificacions exigides a les escoles de negoci, sinó també he de pensar en tot el que implica entrar en una escola de negoci: buscar informació sobre escoles i cursos, seleccionar els programes que encaixen amb el meu projecte personal i tenir tot el material enllestit abans de la data límit.

Transcorreguts dos mesos de la segona etapa i havent de tenir respostes molt ben argumentades a preguntes com: "Per què vols cursar un MBA?", "Com et canviarà la vida un MBA?" o "De què esperes treballar al sortir d'aquests estudis?" entre d'altres, és el punt en el qual un necessita fer una pausa momentània per a obtenir una resposta clara. Però la resposta no ve o a voltes no està tan clara. Així que un comença a rumiar i rumiar, entrant en un espiral de reflexió que, tot i ser necessària, el sorprèn en adonar-se que, a dates properes al tancament d'inscripcions de les escoles, és la primera vegada que es planteja aquestes qüestions seriosament.

Entremig d'aquest procés de recerca d'informació, peticions de cartes de recomanació, converses amb estudiants antics i demés, un entén que la resposta a totes les preguntes es troben en ell i que per tant, sense tenir por de quin serà el resultat, cal endinsar-se en les profunditats.

Per aquest motiu, acabo d'engegar una campanya que porta per nom: "Diga'm els teus 5!" on demano a la gent que em descrigui amb els 5 adjectius més característics i raoni el perquè de cada selecció. El meu objectiu és esbrinar si la imatge que projecto de mi és la mateixa que la que realment és i, d'aquesta forma, obtenir una traça de comportament que podré utilitzar per enfocar amb més precisió el meu futur.

Si estàs llegint aquest post, i vols participar en la campanya, envia'm els 5 adjectius que millor em descriuen juntament amb el motiu de cada un, a l'adreça de correu electrònic digamelsteus5@gmail.com.
Moltes gràcies per participar!!

Ara mateix és complicat saber si entraré en alguna escola de negocis, si podré cursar el màster que desitjo o què serà de tot plegat, però el que sé segur amb tot aquest procés que estic vivint, és que tindré ben definit el meu futur i caminaré en la direcció que JO hauré escollit.