Balanç del primer mes...

Des de dilluns que vull afegir aquest post i no hi ha manera... per fi avui, ja a punt d'anar-me'n a dormir, dedico uns minutets a fer aquesta reflexió del primer mes. I és que dilluns 14 de juliol va fer un mes que vaig arribar a terres bostonianes... un mes!!

I és clar, si em paro a pensar, en la primera setmana vaig fer això, després també això altre, i les dues darreres setmanes al nou piset més coses cap aquí i cap allà i mira per on, un mes ha passat!!

Si hagués de definir en una sola paraula aquest mes, ara per ara, seria NORMALITAT. I és cert, perquè és obvi que la gent parla en anglès, les faccions de la gent són diferents, els carrers i un llarg etcétera. Però salvant aquestes distàncies, i en tant sols un mes, podria i puc afirmar que em sento pràcticament com si fos a Barcelona. D'acord, tampoc no veig a la gent que acostumava a veure (però parlo o els escric sovint, a vegades més del que ho faria si fos a Barcelona), tampoc no vaig als lloc habituals, etc.

Com torno a reiterar, salvant això, Boston em sembla una ciutat totalment cosmopolita però alhora acollidora. En un moment estàs al centre de la ciutat, on el ritme esdevé frenètic típic d'una ciutat de negocis, però et dirigeixes al gran parc del seu centre i estàs en la més absoluta calma. Per altra banda, donat que no és una ciutat enorme, tant sols deixant el centre i les zones més concorregudes, et plantes en una zona molt més tranquil.la i acollidora, un barri típic del més càlid i habitual, on no et fa falta apropar-te al centre per res. Jo mateix per exemple, fa més de 15 dies que no passejo pel centre. Preferixo caminar i donar vols per Cambridge, a vora del riu, per la zona de l'Esplanade que és per on surto normalment a córrer...

De fet, molt cops m'he de forçar a recordar-ho: que sóc a Boston!!

I ara ja estic frisant per a començar els meus viatges per conèixer Amèrica, els quals ja us aniré deleitant amb successius posts en el meu bloc...