Exportant cultura

És curiós com les persones poden entrendre's d'una forma tan senzilla com és compartint un bon sopar. Un turc-alemany i un català sentats plegats per a gaudir dels plaers de la cuina d'aquest darrer elaborada per ell mateix. Sembla senzill, oi? Doncs, aquest entorn no requereix més que un bon entorn culinari format per un pàambtomàquet (tal com diu la meva samarreta que tan orgullosament vaig mostrant a tothom que pregunta què diantre signifquen aquests dibuixets que duc... jejeje!), una exquisita truita amb patates, uns bons formatges i una perfecta ampolla de vi de la terra riojana...

A vegades es creu que només es pot defensar el propi país, vivint-hi cada dia i promoven accions des del seu interior i per tant, la gent que n'emigra esdevé un traïdor, un foragit i un proscrit per deixar la cultura a la mà dels que resten.

No obstant, ara més que mai, puc afirmar que és tot al contrari, que quan un es troba en territori aliè és el moment en el que hissa la seva bandera més alt que cap altra per a que quedi ben clar qui és: Jo sóc català, de Catalunya, comunitat d'Espanya (ens agradi o no), que alhora forma part d'Europa!

I aquesta taula que tant clàssica ens podria semblar a nosaltres, era del tot sorprenent i nova pel meu company de pis. El resultat ja us el podeu imaginar: ha quedat perplex del bon gust de tot plegat! També cal destacar que ja estava sorprès pel magnífc curs accelerat de tast de vi que li he impartit per a poder compartir la fantàstica expressió...

Benvingut al món del vi!!