Era 14 de juny de 2008. Els meus peus tocaven terra bostoniana per primer cop. Expectació i il.lusió s'entrecreuava en la meva ment. Per fi feia realitat un dels meus somnis: gaudir d'un projecte internacional. En aquest cas, es tractava d'un projecte personal. Sense guió. Amb una lleugera idea del què hauria de fer i moltes idees innovadores que esdevenien possibles...
Des d'aleshores, exactament un any ençà, he viscut molt més del què d'un inici podia arribar a imaginar. Viatjar per tots Estats Units descobrint les meravelles que la gran Amèrica amaga. Fer-me el meu lloc en la vida de Boston, la meva taula a l'Starbucks on poder estudiar, el meu bagel de bon matí, els DVDs de la biblioteca del barri, els meus recorreguts per anar a córrer, el meu Zuzus on poder viure moments inoblidables... però sobretot conèixer la magnífica gent amb qui he tingut el plaer de compartir aquest any. Ja diuen que un és la suma de totes les persones que han caminat plegats en la vida. I és totalment cert! L'evolució personal experimentada aquest darrer any ha estat possible gràcies a les persones que han estat properes a mi. He conegut gent que m'han fet replantejar-me els meus valors i creences, arribar a arrodonir els cantos de la caixeta quadrada que sóc... i també obrir-me a noves visions, nous plantejaments, arribar a entendre idees oposades on l'aspecte cultural és l'únic element diferenciador... i conviure amb un entorn de genis, de gent realment excepcional i empapar-me dels seus raonaments... i gent que m'ha ajudat en el camí del dia a dia, el més dur de tots, on el desànim afloreix sovint i saber que me'ls sento a prop meu, que estan disposats de donar-me un cop de mà en el moment necessari... i gent que amb les seves paraules m'ha fet ser capaç de viure estats de PURA FELICITAT, de poder entendre el perquè un 14 de juny de 2008 arribava a Boston...
Degut a tot això, ara, un any més tard, em sento tant fort i capaç d'assumir nous riscs que l'únic que em falta es començar a gaudir-los!!
diumenge, 14 de juny del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)